# Cap d'Any: què se celebra, origen i dates

> Cap d'Any és l'1 de gener, el primer dia de l'any segons el calendari gregorià. Celebra l'inici de l'any nou després de la nit de Cap d'Any, amb les campanades i els dotze grans de raïm. És festa de caràcter estatal i no la pot substituir cap comunitat autònoma.

| Data | On és festiu |
|---|---|
| dijous, 1 de gener de 2026 | tot Espanya |
| divendres, 1 de gener de 2027 | tot Espanya |

## Què se celebra per Cap d'Any

L'1 de gener marca el començament de l'any civil. La festa no commemora cap fet històric concret ni cap personatge: celebra el pas d'un any a l'altre, un canvi de calendari que gairebé tot el món comparteix. Per això és una de les poques festes que tenen el mateix sentit a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears i a la resta de l'Estat, sense matisos religiosos ni territorials.

La celebració comença, de fet, la nit anterior. El 31 de desembre és la nit de Cap d'Any, o nit de Sant Silvestre, i la transició es fa a mitjanit, amb les dotze campanades. L'endemà, l'1 de gener, és el dia festiu pròpiament dit: un dia de descans, de dinar en família i, per a molta gent, de recuperar-se de la vetllada.

En el calendari litúrgic catòlic, l'1 de gener és també la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, i durant segles s'hi havia celebrat la Circumcisió de Jesús, vuit dies després de Nadal. Avui, però, el sentit majoritari de la jornada és civil.

## D'on ve que l'any comenci l'1 de gener

Que l'any comenci l'1 de gener no ha estat sempre així. A la Roma antiga, el calendari primitiu començava al març, i encara en queda rastre en els noms de setembre, octubre, novembre i desembre, que volen dir mes setè, vuitè, novè i desè. L'any 153 abans de Crist els cònsols romans van començar a prendre possessió l'1 de gener, i el calendari julià, impulsat per Juli Cèsar el 46 aC, va consolidar aquesta data com a inici de l'any. El mes de gener porta el nom de Janus, el déu de les portes i dels començaments, representat amb dues cares: una que mira enrere i una que mira endavant.

A l'edat mitjana, l'Europa cristiana no es posava d'acord sobre quin dia començava l'any. Segons els llocs i les èpoques, l'any nou es comptava des de Nadal, des del 25 de març (l'Anunciació) o des de Pasqua. A la Corona d'Aragó es va fer servir durant molt de temps l'estil de la Nativitat, és a dir, l'any començava el 25 de desembre. La reforma del papa Gregori XIII, el 1582, va corregir el desfasament del calendari julià i va acabar de generalitzar l'1 de gener com a primer dia de l'any. Els territoris de la monarquia hispànica van adoptar el calendari gregorià aquell mateix any: el dijous 4 d'octubre de 1582 va ser seguit directament pel divendres 15 d'octubre.

## Com se celebra: campanades, raïm i primer dia de l'any

### La nit de Cap d'Any

El ritual més estès és menjar dotze grans de raïm, un a cada campanada de mitjanit, per atraure la bona sort durant els dotze mesos de l'any. El costum es va popularitzar a començament del segle XX, i la versió més repetida n'atribueix l'empenta a una collita de raïm especialment abundant a la zona d'Alacant, però ja hi havia precedents a les classes benestants de la segona meitat del segle XIX. Avui és un ritual gairebé universal a tot l'Estat.

Les campanades de referència són les del rellotge de la Porta del Sol de Madrid, que les televisions retransmeten en directe, però moltes ciutats tenen les seves pròpies: a Barcelona, la gent es concentra en places i al voltant de la font de Montjuïc; a València, a la plaça de l'Ajuntament; a Palma, a la plaça de Cort i altres espais del centre. Molts municipis organitzen revetlles populars, i en algunes cadenes de televisió autonòmiques les campanades es retransmeten des d'un rellotge del propi territori.

Altres costums de la nit, més o menys estesos, són portar roba interior vermella, brindar amb cava, començar l'any amb una moneda o un objecte d'or dins la copa, o sortir al carrer amb una maleta per desitjar viatges. Abans de les campanades, és habitual el sopar de Cap d'Any, sovint més informal que el de Nadal, amb aperitius, marisc o carns rostides segons la casa.

### L'1 de gener

El primer dia de l'any és un dia de calma. Molts comerços tanquen, els transports funcionen amb horaris de festiu i les ciutats amanyeixen tard. És tradicional el dinar familiar, que en moltes cases aprofita les restes de les festes, i en el món esportiu se celebren curses populars de Sant Silvestre la tarda del 31 i, en algunes localitats, banys de mar de l'1 de gener, una tradició que ha guanyat adeptes a les platges de Catalunya, València i les Illes.

Per a molta gent, l'1 de gener és també el dia dels bons propòsits: començar a fer esport, aprendre una llengua, deixar de fumar. És una manera moderna de mantenir la idea de Janus: fer balanç del que s'acaba i projectar el que comença.

## Curiositats de Cap d'Any

- **Un sol dia de festa, dues dates de celebració.** El dia festiu és l'1 de gener, però el 31 de desembre és el dia més festiu en l'imaginari col·lectiu. Tot i això, el 31 de desembre és laborable arreu, i només alguns convenis col·lectius el tracten com a dia no feiner o de jornada reduïda.
- **Palma i el 31 de desembre.** A Palma, el 31 de desembre té un sentit propi: s'hi celebra la Festa de l'Estendard, que commemora l'entrada de les tropes de Jaume I a la ciutat el 1229. És una de les festes civils més antigues d'Europa.
- **Dotze raïms sense pinyol.** Per evitar ennuegaments, molts comerços venen raïm pelat i sense llavors en envasos de dotze grans.
- **L'any no comença igual a tot arreu.** Els calendaris xinès, jueu o islàmic tenen el seu propi any nou, en dates diferents, però l'1 de gener és la referència civil gairebé universal.

## Cap d'Any en el calendari laboral

Cap d'Any és una de les festes laborals d'àmbit estatal fixades per l'Estatut dels Treballadors. És, a més, una de les quatre que la llei protegeix especialment: juntament amb Nadal, l'1 de maig i el 12 d'octubre, les comunitats autònomes no la poden substituir per una festa pròpia. Per això l'1 de gener és festiu a tots els municipis de l'Estat.

Quan l'1 de gener cau en diumenge, la norma general és que el descans es trasllada al dilluns següent, tot i que són les comunitats autònomes les que decideixen, dins del límit de catorze festes laborals a l'any, si el traslladen o si aprofiten aquell dia per incloure una altra festa pròpia. Per això, en els anys en què Cap d'Any és en diumenge, el dilluns 2 de gener pot ser festiu en unes comunitats i laborable en d'altres.

Com que Cap d'Any arriba una setmana després de Nadal, en molts calendaris escolars i laborals forma part del període de vacances d'hivern, que s'allarga fins a Reis. Les escoles de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears tanquen durant aquests dies, i moltes empreses fan coincidir les vacances del personal amb el tram entre Nadal i Reis.

## Preguntes freqüents

**Quan és Cap d'Any el 2026?**
Cap d'Any cau el dijous, 1 de gener del 2026 i és festiu a tot Espanya.

**Quan és Cap d'Any el 2027?**
Cap d'Any cau el divendres, 1 de gener del 2027 i és festiu a tot Espanya.

**És festiu Cap d'Any a tot Espanya?**
Sí. El 2027, Cap d'Any és festiu a totes les comunitats i ciutats autònomes.

**Hi ha pont per Cap d'Any el 2027?**
No cal: cau en divendres i ja fa un cap de setmana de tres dies.

**Quants dies falten per a Cap d'Any?**
Falten 70 dies: Cap d'Any és el divendres, 1 de gener de 2027.

Font: https://www.festivosmunicipales.com/ca/cap-d-any