Per què se celebra l'11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya. La data recorda la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques l'11 de setembre de 1714, després d'un setge de més d'un any, al final de la Guerra de Successió. La derrota va comportar l'abolició de les institucions de govern pròpies de Catalunya i de les seves constitucions, i per això la Diada no celebra una victòria: commemora una derrota i la reivindica com a punt de partida de la voluntat de recuperar les llibertats perdudes.
Avui és la festa nacional de Catalunya, una jornada institucional i cívica en què conviuen els actes oficials, les ofrenes florals, les activitats culturals i les manifestacions polítiques.
La Guerra de Successió i el setge de Barcelona
La mort sense descendència de Carles II, l'últim rei de la casa d'Àustria a la monarquia hispànica, el 1700, va obrir una guerra per la successió al tron. D'una banda, Felip d'Anjou, de la casa de Borbó, designat hereu en el testament del rei; de l'altra, l'arxiduc Carles d'Àustria, amb el suport de diverses potències europees. Els territoris de la Corona d'Aragó, entre ells Catalunya, el Regne de València i el Regne de Mallorca, van prendre majoritàriament partit per l'arxiduc.
El conflicte va ser alhora una guerra europea i una guerra civil. Amb els tractats d'Utrecht, el 1713, les potències europees van reconèixer Felip V com a rei, i Catalunya va quedar sola. Les institucions catalanes van decidir continuar la resistència, i Barcelona va patir un setge que es va allargar del juliol de 1713 a l'11 de setembre de 1714. Aquell dia, després de l'assalt final de les tropes borbòniques, la ciutat va capitular. El conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova, va resultar ferit durant la defensa.
Després de la derrota, el Decret de Nova Planta de 1716 va abolir les institucions catalanes, com la Generalitat i el Consell de Cent, i va imposar l'organització de Castella. Anys abans, el 1707, els decrets de Nova Planta ja havien abolit els furs del Regne de València i del Regne d'Aragó, i el 1715 es va fer el mateix amb el Regne de Mallorca.
De commemoració a festa nacional
La commemoració de l'11 de setembre va començar a prendre forma a finals del segle XIX, en el context de la Renaixença i del catalanisme polític, amb misses en record dels defensors i ofrenes florals. El monument a Rafael Casanova, erigit a Barcelona el 1888, es va convertir en el lloc de referència dels homenatges, juntament amb el Fossar de les Moreres, al costat de Santa Maria del Mar, on segons la tradició van ser enterrats molts defensors de la ciutat.
Durant les dictadures, la celebració va ser prohibida o perseguida. Sota el franquisme, els actes es feien de manera clandestina o eren reprimits per la policia. El 1976, encara sense llibertats plenes, es va celebrar a Sant Boi de Llobregat, on hi ha la tomba de Rafael Casanova, una de les primeres Diades multitudinàries de la Transició. L'any següent, el 1977, una gran manifestació a Barcelona va reclamar llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia, i és recordada com una de les mobilitzacions més grans de la història de Catalunya.
El 1980, el Parlament de Catalunya restablert va aprovar com a primera llei la Llei 1/1980, de 12 de juny, que declara l'11 de setembre Diada Nacional de Catalunya. Des d'aleshores és la festa nacional catalana.
Com se celebra la Diada
Els actes institucionals
La vigília, el 10 de setembre, el president de la Generalitat adreça un missatge institucional a la ciutadania. El dia 11, al matí, les institucions, els partits polítics, els sindicats i les entitats fan ofrenes florals davant el monument a Rafael Casanova, en un acte que dura diverses hores. La Generalitat organitza un acte institucional central, i el Parlament obre les portes a la ciutadania.
El Fossar de les Moreres
La nit del 10 a l'11 de setembre se celebren actes al Fossar de les Moreres, on una flama recorda els defensors de 1714. Al fossar hi ha inscrit un vers del poeta Frederic Soler, Pitarra, que diu que en aquell lloc no s'hi enterra cap traïdor.
Senyeres i manifestacions
És tradicional penjar senyeres i estelades als balcons i sortir al carrer. La Diada ha estat, des de la Transició, una jornada de mobilització, i des del 2012 ha estat el marc de grans manifestacions convocades per entitats de la societat civil vinculades al moviment sobiranista, amb formats com cadenes humanes o concentracions en diverses ciutats. Al mateix temps, molts municipis organitzen actes culturals, concerts, cantades de l'himne, Els Segadors, i activitats per a infants.
La Diada en el calendari laboral
L'11 de setembre és una festa autonòmica de Catalunya. La Generalitat la inclou cada any en el calendari laboral català, dins del límit de catorze festes laborals anuals que fixa l'Estatut dels Treballadors, i per això és festiu a tots els municipis de Catalunya. Fora de Catalunya, l'11 de setembre és un dia laborable.
Com que la Diada té data fixa, quan cau en dimarts o en dijous sol formar-se un pont, i quan cau en dissabte o en diumenge el descans no es trasllada necessàriament a un altre dia: depèn del que decideixi la Generalitat en aprovar el calendari laboral de l'any.
La Diada arriba, a més, en un moment de transició: és poc abans o poc després de l'inici del curs escolar a Catalunya, i marca, per a moltes persones, el final simbòlic de l'estiu i el retorn a la rutina.