Què se celebra per Nadal
El 25 de desembre els cristians celebren la Nativitat del Senyor, el naixement de Jesús a Betlem. Els evangelis de Mateu i de Lluc narren aquest naixement: Josep i Maria, que havien viatjat a Betlem per un cens ordenat per l'emperador romà, no van trobar lloc a l'hostal, i Jesús va néixer en un estable i va ser posat en una menjadora. Segons Lluc, uns pastors que vetllaven els ramats van rebre l'anunci dels àngels i van anar a adorar l'infant.
Nadal és, després de Pasqua, la festa més important del calendari cristià. Al mateix temps, és la gran festa familiar de l'any, que molta gent celebra independentment de les seves creences, amb àpats compartits, regals i un conjunt de tradicions populars molt arrelades als territoris de parla catalana.
La paraula Nadal prové del llatí natalis, 'natalici', 'naixement'.
Per què el 25 de desembre
Els evangelis no indiquen la data del naixement de Jesús. La primera referència a la celebració del naixement de Jesús el 25 de desembre a Roma apareix en un calendari conegut com el Cronògraf de l'any 354, que recull dades de les dècades anteriors. Molts historiadors relacionen l'elecció de la data amb la festa romana del Sol Invicte, que se celebrava al voltant del solstici d'hivern, quan els dies comencen a allargar-se. Altres hipòtesis la relacionen amb càlculs teològics a partir de la data que es considerava la de la concepció de Jesús, el 25 de març.
Des de Roma, la celebració es va estendre per tota l'Església d'Occident. Algunes esglésies d'Orient, que celebraven el naixement el 6 de gener, van adoptar també el 25 de desembre. Les esglésies ortodoxes que segueixen el calendari julià celebren Nadal el 7 de gener del calendari gregorià.
Tradicions de Nadal als Països Catalans
El pessebre
El pessebre, la representació del naixement de Jesús amb figures, és una de les tradicions més estimades. La tradició atribueix el primer pessebre a sant Francesc d'Assís, que el 1223 va representar el naixement amb persones i animals a Greccio, a Itàlia. Als territoris de parla catalana, el pessebre domèstic es va popularitzar sobretot a partir del segle XVIII. S'hi posen el misteri, amb el nen Jesús, Maria, Josep, el bou i la mula; els pastors, el riu, el pont, els Reis i, a Catalunya, el caganer, una figura ajupida que fa les seves necessitats en un racó del pessebre i que és símbol de fertilitat i de bona sort.
En molts pobles es fan pessebres vivents, representats per veïns en espais naturals o en els nuclis antics. Els d'algunes poblacions catalanes, com Corbera de Llobregat, tenen una llarga trajectòria.
El tió
El tió és un tronc d'arbre que, a Catalunya, a Andorra i a la Franja de Ponent, les famílies tenen a casa durant les setmanes d'Advent. Els infants el cuiden, l'abriguen amb una manta i li donen menjar perquè, el dia de Nadal o la nit de Nadal, el puguin fer cagar. Aquell dia, els nens el piquen amb un bastó mentre canten la cançó del tió, i sota la manta apareixen torrons, llaminadures i petits regals. El tió acaba cagant, segons la tradició, una arengada, un all o una ceba, senyal que ja no hi ha més regals.
La missa del gall i el cant de la Sibil·la
La nit del 24 de desembre se celebra la missa del gall, la missa de mitjanit de Nadal. A Mallorca, durant les matines de la nit de Nadal, a les esglésies es canta el Cant de la Sibil·la, un cant medieval de caràcter profètic sobre el judici final, interpretat per un infant o per una dona, que vesteix una túnica i sosté una espasa. La UNESCO el va inscriure el 2010 a la llista del patrimoni cultural immaterial de la humanitat. També es canta a l'Alguer, a Sardenya, i s'ha recuperat en diverses esglésies de Catalunya i del País Valencià.
Els pastorets
Els pastorets són una representació teatral popular, molt arrelada a Catalunya, que explica l'anunci de l'arribada de Jesús als pastors i la lluita entre els àngels i els dimonis. La versió més representada és la que Josep Maria Folch i Torres va escriure el 1916, però n'hi ha moltes de locals. Cada Nadal, desenes de grups de teatre amateur la representen arreu de Catalunya.
La taula de Nadal
El dinar del 25 de desembre és l'àpat central de la festa. A Catalunya, el plat tradicional és l'escudella i carn d'olla: un brou amb galets grossos, seguit de la carn, els llegums i les verdures que s'han bullit en l'olla, amb la pilota. Després s'hi serveix sovint un segon plat de carn rostida, com el gall dindi farcit. Al País Valencià són típiques les pilotes de Nadal, grans mandonguilles de carn cuites en el brou de l'olla, i a les Illes Balears es mantenen receptes pròpies amb carn de porc i aus.
Les postres són torrons, neules, polvorons i, al País Valencià, especialment els torrons de Xixona i d'Alacant, que tenen indicació geogràfica protegida. El cava acompanya els brindis.
Nadal en el calendari laboral
Nadal és una de les quatre festes laborals d'àmbit estatal que l'Estatut dels Treballadors protegeix especialment: juntament amb Cap d'Any, l'1 de maig i el 12 d'octubre, cap comunitat autònoma no la pot substituir per una festa pròpia. Per això el 25 de desembre és festiu a tot l'Estat.
Quan el 25 de desembre cau en diumenge, el descans es pot traslladar al dilluns 26, segons ho decideixi cada comunitat autònoma dins del límit de catorze festes laborals anuals. A Catalunya, on el 26 de desembre ja és festa per Sant Esteve, el calendari català resol aquesta coincidència de manera pròpia cada any.
El 24 de desembre, la Nit de Nadal, és laborable, però molts convenis col·lectius preveuen jornada reduïda o lliure disposició. En el calendari escolar, Nadal cau dins les vacances d'hivern, que a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears s'allarguen fins després de Reis.