Què és el Dilluns de Pasqua
El Dilluns de Pasqua, també anomenat Dilluns de Pasqua Florida, és el dia següent al diumenge de Pasqua, la festa en què el cristianisme celebra la resurrecció de Jesús. No commemora un fet diferent: és la prolongació de la gran festa cristiana, que la litúrgia celebra durant una setmana sencera, l'octava de Pasqua, com si fos un sol dia. Antigament, diversos dies d'aquesta octava eren festius, i el Dilluns de Pasqua és el que s'ha conservat en el calendari civil de molts països europeus i de diverses comunitats autònomes.
Als territoris de parla catalana, el Dilluns de Pasqua té un sentit sobretot familiar i festiu: és el dia de la mona, de les excursions i de les berenades al camp. És una de les festes que més diferencien el calendari d'aquests territoris del de la resta de l'Estat.
Com es calcula la data
La data del Dilluns de Pasqua depèn de la del diumenge de Pasqua, que és el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera, prenent com a referència el 21 de març. Per aquest motiu, el Dilluns de Pasqua pot caure entre el 23 de març i el 26 d'abril. Al calendari tradicional català es distingeix entre la Pasqua Florida, la de la resurrecció, i la Pasqua Granada, set setmanes després, que correspon a la Pentecosta. El dilluns de la Pasqua Granada havia estat festiu a Catalunya i encara és la festa local d'alguns municipis.
La mona de Pasqua
La tradició més coneguda del Dilluns de Pasqua és la mona, un pastís que els padrins regalen als fillols. A Catalunya, la mona era originalment una coca o un pa dolç decorat amb ous durs, un per cada any de l'infant, fins que el fillol feia la primera comunió o arribava als dotze anys. Amb el temps, els ous durs es van substituir per ous de xocolata, i des del segle XX les pastisseries, sobretot a Barcelona, han convertit la mona en una peça de xocolata elaborada, amb figures, personatges de dibuixos i escenes completes, decorades amb plomes i pollets.
El significat de la mona s'associa al final de la Quaresma: l'ou, aliment que antigament no es podia menjar durant aquell període, és símbol de vida nova i de resurrecció. La paraula mona tradicionalment s'ha relacionat amb el mot àrab munna, que designava un obsequi o una provisió, tot i que l'origen no és del tot segur.
La mona al País Valencià
Al País Valencià, la mona és una coca de brioix, rodona o amb formes diverses, sovint amb un ou dur al mig i decorada amb sucre o anís. La tradició és anar a menjar la mona al camp o a la platja amb la família i els amics, i trencar l'ou contra el front d'algú del grup, un costum que acompanya les berenades del dilluns. També és habitual fer volar estels, que segons les comarques s'anomenen milotxes o catxirulos.
Pasqua a les Illes Balears
A Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, les festes de Pasqua són temps de crespells, panades i robiols, i de les excursions als santuaris i ermites, conegudes en molts pobles mallorquins com a pancaritat. Els crespells són pastes de forma estrellada o de flor, i les panades, pastissets salats farcits de xot, peix o verdures. La festa del Dilluns de Pasqua manté el caràcter de jornada a l'aire lliure, en família.
Les caramelles i altres costums
A Catalunya, sobretot a les comarques del Bages, el Berguedà, el Vallès o el Penedès, les caramelles són una tradició musical de Pasqua. Colles de cantaires, sovint acompanyades d'una petita orquestra i de balladors, recorren els carrers cantant cançons tradicionals i populars, i reben a canvi ous, embotits, diners o vi. Les caramelles se solen fer el diumenge de Pasqua, però el seu ressò arriba al dilluns. Algunes de les colles més conegudes són les de Sant Feliu de Codines, Súria o Callús.
Al País Valencià, l'endemà del Dilluns de Pasqua és el Dilluns de Sant Vicent, dedicat a sant Vicent Ferrer, patró de la Comunitat Valenciana. A València i en molts altres municipis és festa, i els altars de Sant Vicent, on els infants representen miracles del sant en valencià, són una de les tradicions més característiques de la ciutat.
El Dilluns de Pasqua en el calendari laboral
El Dilluns de Pasqua no és una festa d'àmbit estatal: és una festa que les comunitats autònomes poden incloure en el seu calendari, dins del límit de catorze festes laborals anuals, substituint alguna de les festes estatals que la llei els permet canviar. És tradicional a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, i també en altres comunitats amb arrelament d'aquesta festa, com Navarra o el País Basc.
A Catalunya, el Dilluns de Pasqua forma una parella estable amb el Divendres Sant: el Dijous Sant no és festiu, però el cap de setmana de Pasqua queda emmarcat per aquests dos dies. Al País Valencià i a les Illes Balears, el calendari sol incloure també el Dijous Sant, de manera que el període festiu de Pasqua s'allarga.
En el calendari escolar, el Dilluns de Pasqua cau dins les vacances de primavera, que a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears s'organitzen al voltant de la setmana de Pasqua. Això fa que, en aquests territoris, les vacances de Setmana Santa tinguin una estructura diferent de les de comunitats on el període festiu acaba el diumenge.