Per què se celebra el 6 de desembre
El 6 de desembre de 1978, els ciutadans espanyols van votar en referèndum el text de la Constitució que les Corts havien aprovat unes setmanes abans. La Constitució va obtenir el suport de gairebé el 88 % dels vots emesos, amb una participació propera al 67 % del cens. El Dia de la Constitució commemora aquesta ratificació popular, que va culminar el procés de transició de la dictadura franquista a la democràcia.
És una festa cívica, sense cap component religiós, que celebra el marc de convivència que regula els drets i els deures de la ciutadania, l'organització de l'Estat i el sistema de les comunitats autònomes.
Com es va fer la Constitució de 1978
Després de les eleccions generals del 15 de juny de 1977, les primeres eleccions democràtiques des de 1936, les Corts van encarregar la redacció d'un projecte de constitució a una ponència de set diputats, coneguts com els pares de la Constitució: Gabriel Cisneros, Miguel Herrero de Miñón i José Pedro Pérez-Llorca, per la UCD; Gregorio Peces-Barba, pel PSOE; Jordi Solé Tura, pel PCE i el PSUC; Manuel Fraga, per Aliança Popular, i Miquel Roca, per la Minoria Catalana. Dos dels set ponents, Solé Tura i Roca, eren catalans.
El text es va debatre i esmenar durant mesos al Congrés i al Senat, i el 31 d'octubre de 1978 tots dos van aprovar-lo en sessions separades. Després del referèndum del 6 de desembre, el rei Joan Carles I la va sancionar el 27 de desembre davant les Corts, i el 29 de desembre de 1978 es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat, data en què va entrar en vigor.
A Catalunya, el sí va ser especialment ampli, superior a la mitjana estatal. La Constitució va obrir la porta a la recuperació de l'autogovern: l'Estatut d'Autonomia de Catalunya es va aprovar el 1979, el del País Valencià el 1982 i el de les Illes Balears el 1983.
Què diu la Constitució sobre les llengües i els territoris
La Constitució conté 169 articles, a més de disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i final. Entre els principis fonamentals, l'article 2 reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren Espanya, i l'article 3 estableix que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i que les altres llengües espanyoles són també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts. L'article afegeix que la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que ha de ser objecte d'especial respecte i protecció.
Des de 1978, el text constitucional només s'ha reformat en poques ocasions i en punts concrets: el 1992, per permetre el sufragi passiu dels ciutadans de la Unió Europea en les eleccions municipals; el 2011, per introduir el principi d'estabilitat pressupostària a l'article 135, i el 2024, per actualitzar la redacció de l'article 49 sobre les persones amb discapacitat.
Aquest article és la base constitucional de l'oficialitat del català a Catalunya i a les Illes Balears, i del valencià a la Comunitat Valenciana, que els estatuts d'autonomia regulen.
De commemoració a dia festiu
El Dia de la Constitució no va ser festiu des del principi. El Reial decret 2964/1983, de 30 de novembre, va declarar el 6 de desembre Dia de la Constitució i va demanar a les institucions i als centres escolars que organitzessin actes commemoratius. La condició de festa laboral d'àmbit nacional va arribar amb el Reial decret 2403/1985, que va fixar el calendari laboral de 1986 i va declarar el 6 de desembre festa laboral de caràcter cívic. Des d'aleshores, el Dia de la Constitució figura cada any en el calendari de festes de tot l'Estat.
Com se celebra el Dia de la Constitució
L'acte institucional principal es fa al Congrés dels Diputats, a Madrid, amb la presidència de les Corts, membres del Govern i representants de les institucions. Al voltant de la data, el Congrés i el Senat celebren jornades de portes obertes, en què la ciutadania pot visitar els hemicicles i les sales històriques, i és habitual que s'hi facin lectures públiques del text constitucional.
Els centres educatius de tot l'Estat dediquen sessions a explicar la Constitució als alumnes, sovint els dies anteriors al 6 de desembre, i les delegacions i subdelegacions del Govern a les comunitats autònomes, com les de Barcelona, València o Palma, organitzen actes commemoratius i recepcions.
Per a molta gent, però, el 6 de desembre és sobretot el primer dia del pont de desembre, una de les escapades més esperades de l'any i el tret de sortida no oficial del període nadalenc: les ciutats encenen els llums de Nadal al voltant d'aquestes dates i comencen les fires de Nadal.
El Dia de la Constitució en el calendari laboral
El 6 de desembre és una festa laboral d'àmbit estatal, que es manté de manera generalitzada en els calendaris de totes les comunitats autònomes. Com que es troba a dos dies de la Immaculada, el 8 de desembre, totes dues festes formen el pont de desembre, que segons el dia de la setmana pot allargar-se fins a quatre o cinc dies si es fa festa els dies laborables entre totes dues.
Quan el 6 de desembre cau en diumenge, les comunitats autònomes poden traslladar el descans al dilluns següent o destinar aquell dia a una altra festa, dins del límit de catorze festes laborals anuals.
En el calendari escolar, el 6 de desembre és dia no lectiu, i molts centres incorporen dies de lliure disposició entre aquesta data i el 8 de desembre per completar el pont.