Què se celebra per Sant Joan
El 24 de juny l'Església celebra el naixement de sant Joan Baptista, el profeta que, segons els evangelis, va anunciar la vinguda de Jesús i el va batejar al riu Jordà. És un dels pocs sants dels quals la litúrgia commemora el naixement i no la mort, i la data s'explica pel relat de l'evangeli de Lluc, que situa la seva concepció sis mesos abans que la de Jesús. Si Nadal és el 25 de desembre, el naixement de Joan s'escau mig any abans, a finals de juny.
Aquesta data coincideix pràcticament amb el solstici d'estiu, la nit més curta de l'any a l'hemisferi nord. Molt abans del cristianisme, moltes cultures europees celebraven el solstici amb focs que havien de reforçar el sol i protegir les collites i les persones. El cristianisme va assimilar aquestes celebracions a la festa de sant Joan, i el resultat és una festa en què conviuen el sentit religiós i un fort component ancestral vinculat al foc, a l'aigua i a les herbes.
La revetlla de Sant Joan
Als territoris de parla catalana, la festa grossa és la nit del 23 al 24 de juny, la revetlla. És una de les nits més celebrades de l'any, especialment a Catalunya, on té un caràcter gairebé nacional.
Fogueres, petards i coca
El foc és el protagonista de la revetlla. A les places, els carrers i les platges s'encenen fogueres, i durant segles s'hi cremaven trastos vells com a símbol de renovació. Els petards i els focs artificials omplen la nit de soroll, una tradició que s'ha regulat cada vegada més per motius de seguretat.
El menjar típic és la coca de Sant Joan, una coca de brioix allargada, decorada amb fruita confitada i pinyons, o farcida de crema, de llardons o de massapà, segons la pastisseria. S'acompanya de cava o de moscatell, i en moltes revetlles es fa un sopar a l'aire lliure, al terrat, al carrer o a la platja.
La Flama del Canigó
Una de les tradicions més simbòliques és la Flama del Canigó. Cada any, uns dies abans de la revetlla, s'encén un foc al cim del Canigó, la muntanya emblemàtica de la Catalunya del Nord, i la flama es reparteix per tot el territori de parla catalana per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. La iniciativa va néixer el 1955, de la mà de Francesc Pujades, un veí d'Arles, al Vallespir, inspirat pel poema Canigó de Jacint Verdaguer. El 1966 la flama va travessar per primera vegada la frontera i va arribar a Vic. Des d'aleshores, la seva distribució ha crescut fins a arribar a centenars de municipis.
L'aigua i les herbes
La nit de Sant Joan també té una dimensió lligada a l'aigua i a les plantes. Es diu que les herbes recollides aquella nit, com el romaní, la ruda, la camamilla, l'herba de Sant Joan o el fonoll, tenen propietats especials, i és tradicional preparar l'aigua de Sant Joan, amb herbes i flors deixades a la serena. Banyar-se al mar o a les fonts a mitjanit es considera un ritual de purificació, i a les platges de València i d'altres ciutats costaneres és costum saltar set onades o rentar-se la cara a mitjanit.
Sant Joan al País Valencià i a les Illes
A Alacant, les Fogueres de Sant Joan són la festa gran de la ciutat. Durant els dies previs es planten monuments de cartó pedra a tots els barris, semblants a les falles de València, i la nit del 24 de juny es cremen en la cremà, després del llançament d'una palmera de focs artificials des del mont Benacantil. La festa, declarada d'interès turístic internacional, inclou també mascletades, ofrenes florals i desfilades.
A Menorca, les Festes de Sant Joan de Ciutadella són les més conegudes de l'illa i unes de les més singulars de la Mediterrània. El cavall n'és el protagonista: els cavallers, els caixers, recorren els carrers en el famós jaleo, en què els cavalls s'alcen sobre les potes posteriors enmig de la multitud. Les festes comencen el diumenge anterior, amb el dia des Be, i tenen el moment culminant els dies 23 i 24 de juny, amb els jocs des Pla.
A molts pobles del País Valencià i de les Illes, la nit de Sant Joan també es viu a la platja, amb fogueres, sopars a l'aire lliure i banys a mitjanit.
Els focs del solstici als Pirineus
Als Pirineus, la nit de Sant Joan es manté viva una de les tradicions més antigues: les falles o baixades de falles. Els joves pugen a la muntanya, encenen torxes de fusta i baixen en processó fins al poble, on fan una gran foguera. A la Vall d'Aran i al Pallars, pobles com Isil, Alins o Les celebren aquesta festa, que el 2015 la UNESCO va inscriure a la llista del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, conjuntament amb Andorra i França, amb el nom de Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus.
Sant Joan en el calendari laboral
El 24 de juny no és una festa d'àmbit estatal, però la normativa permet que les comunitats autònomes l'incloguin com a festa pròpia, dins del límit de catorze festes laborals anuals. A Catalunya, Sant Joan és una de les festes autonòmiques tradicionals, i per això el 24 de juny és festiu a tot el seu territori. En altres comunitats, com el País Valencià, Sant Joan ha estat festiu autonòmic en determinats anys, i en molts municipis el 24 de juny és festa local, especialment allà on sant Joan és el patró.
Com que la revetlla és la vigília, el 23 de juny és laborable en general, però a la pràctica molts comerços i empreses fan jornada reduïda a la tarda. Quan el 24 de juny cau en divendres o en dilluns, es forma un cap de setmana llarg que coincideix amb l'inici de les vacances d'estiu als centres escolars.