Què se celebra per Cap d'Any
L'1 de gener marca el començament de l'any civil. La festa no commemora cap fet històric concret ni cap personatge: celebra el pas d'un any a l'altre, un canvi de calendari que gairebé tot el món comparteix. Per això és una de les poques festes que tenen el mateix sentit a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears i a la resta de l'Estat, sense matisos religiosos ni territorials.
La celebració comença, de fet, la nit anterior. El 31 de desembre és la nit de Cap d'Any, o nit de Sant Silvestre, i la transició es fa a mitjanit, amb les dotze campanades. L'endemà, l'1 de gener, és el dia festiu pròpiament dit: un dia de descans, de dinar en família i, per a molta gent, de recuperar-se de la vetllada.
En el calendari litúrgic catòlic, l'1 de gener és també la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, i durant segles s'hi havia celebrat la Circumcisió de Jesús, vuit dies després de Nadal. Avui, però, el sentit majoritari de la jornada és civil.
D'on ve que l'any comenci l'1 de gener
Que l'any comenci l'1 de gener no ha estat sempre així. A la Roma antiga, el calendari primitiu començava al març, i encara en queda rastre en els noms de setembre, octubre, novembre i desembre, que volen dir mes setè, vuitè, novè i desè. L'any 153 abans de Crist els cònsols romans van començar a prendre possessió l'1 de gener, i el calendari julià, impulsat per Juli Cèsar el 46 aC, va consolidar aquesta data com a inici de l'any. El mes de gener porta el nom de Janus, el déu de les portes i dels començaments, representat amb dues cares: una que mira enrere i una que mira endavant.
A l'edat mitjana, l'Europa cristiana no es posava d'acord sobre quin dia començava l'any. Segons els llocs i les èpoques, l'any nou es comptava des de Nadal, des del 25 de març (l'Anunciació) o des de Pasqua. A la Corona d'Aragó es va fer servir durant molt de temps l'estil de la Nativitat, és a dir, l'any començava el 25 de desembre. La reforma del papa Gregori XIII, el 1582, va corregir el desfasament del calendari julià i va acabar de generalitzar l'1 de gener com a primer dia de l'any. Els territoris de la monarquia hispànica van adoptar el calendari gregorià aquell mateix any: el dijous 4 d'octubre de 1582 va ser seguit directament pel divendres 15 d'octubre.
Com se celebra: campanades, raïm i primer dia de l'any
La nit de Cap d'Any
El ritual més estès és menjar dotze grans de raïm, un a cada campanada de mitjanit, per atraure la bona sort durant els dotze mesos de l'any. El costum es va popularitzar a començament del segle XX, i la versió més repetida n'atribueix l'empenta a una collita de raïm especialment abundant a la zona d'Alacant, però ja hi havia precedents a les classes benestants de la segona meitat del segle XIX. Avui és un ritual gairebé universal a tot l'Estat.
Les campanades de referència són les del rellotge de la Porta del Sol de Madrid, que les televisions retransmeten en directe, però moltes ciutats tenen les seves pròpies: a Barcelona, la gent es concentra en places i al voltant de la font de Montjuïc; a València, a la plaça de l'Ajuntament; a Palma, a la plaça de Cort i altres espais del centre. Molts municipis organitzen revetlles populars, i en algunes cadenes de televisió autonòmiques les campanades es retransmeten des d'un rellotge del propi territori.
Altres costums de la nit, més o menys estesos, són portar roba interior vermella, brindar amb cava, començar l'any amb una moneda o un objecte d'or dins la copa, o sortir al carrer amb una maleta per desitjar viatges. Abans de les campanades, és habitual el sopar de Cap d'Any, sovint més informal que el de Nadal, amb aperitius, marisc o carns rostides segons la casa.
L'1 de gener
El primer dia de l'any és un dia de calma. Molts comerços tanquen, els transports funcionen amb horaris de festiu i les ciutats amanyeixen tard. És tradicional el dinar familiar, que en moltes cases aprofita les restes de les festes, i en el món esportiu se celebren curses populars de Sant Silvestre la tarda del 31 i, en algunes localitats, banys de mar de l'1 de gener, una tradició que ha guanyat adeptes a les platges de Catalunya, València i les Illes.
Per a molta gent, l'1 de gener és també el dia dels bons propòsits: començar a fer esport, aprendre una llengua, deixar de fumar. És una manera moderna de mantenir la idea de Janus: fer balanç del que s'acaba i projectar el que comença.
Curiositats de Cap d'Any
- Un sol dia de festa, dues dates de celebració. El dia festiu és l'1 de gener, però el 31 de desembre és el dia més festiu en l'imaginari col·lectiu. Tot i això, el 31 de desembre és laborable arreu, i només alguns convenis col·lectius el tracten com a dia no feiner o de jornada reduïda.
- Palma i el 31 de desembre. A Palma, el 31 de desembre té un sentit propi: s'hi celebra la Festa de l'Estendard, que commemora l'entrada de les tropes de Jaume I a la ciutat el 1229. És una de les festes civils més antigues d'Europa.
- Dotze raïms sense pinyol. Per evitar ennuegaments, molts comerços venen raïm pelat i sense llavors en envasos de dotze grans.
- L'any no comença igual a tot arreu. Els calendaris xinès, jueu o islàmic tenen el seu propi any nou, en dates diferents, però l'1 de gener és la referència civil gairebé universal.
Cap d'Any en el calendari laboral
Cap d'Any és una de les festes laborals d'àmbit estatal fixades per l'Estatut dels Treballadors. És, a més, una de les quatre que la llei protegeix especialment: juntament amb Nadal, l'1 de maig i el 12 d'octubre, les comunitats autònomes no la poden substituir per una festa pròpia. Per això l'1 de gener és festiu a tots els municipis de l'Estat.
Quan l'1 de gener cau en diumenge, la norma general és que el descans es trasllada al dilluns següent, tot i que són les comunitats autònomes les que decideixen, dins del límit de catorze festes laborals a l'any, si el traslladen o si aprofiten aquell dia per incloure una altra festa pròpia. Per això, en els anys en què Cap d'Any és en diumenge, el dilluns 2 de gener pot ser festiu en unes comunitats i laborable en d'altres.
Com que Cap d'Any arriba una setmana després de Nadal, en molts calendaris escolars i laborals forma part del període de vacances d'hivern, que s'allarga fins a Reis. Les escoles de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears tanquen durant aquests dies, i moltes empreses fan coincidir les vacances del personal amb el tram entre Nadal i Reis.