Què se celebra per Tots Sants
L'1 de novembre l'Església catòlica celebra la solemnitat de Tots Sants, una festa dedicada a totes les persones que, segons la fe cristiana, han arribat a la santedat, tant les que han estat canonitzades com les que no figuren en cap llista oficial. Per això és una festa col·lectiva: no honora un sant concret, sinó la comunitat de tots ells.
L'endemà, el 2 de novembre, és el Dia dels Fidels Difunts, en què es prega per tots els morts. Com que el 2 de novembre no és festiu, el record dels difunts s'ha traslladat en la pràctica a Tots Sants, i l'1 de novembre és el dia en què moltes famílies visiten els cementiris per netejar les tombes i portar-hi flors.
Origen de la festa de Tots Sants
Les primeres comunitats cristianes ja commemoraven els màrtirs en l'aniversari de la seva mort, i amb el temps algunes esglésies van instituir una festa comuna per a tots. A Roma, el papa Bonifaci IV va consagrar el 609 l'antic Panteó a la Mare de Déu i a tots els màrtirs. Al segle VIII, el papa Gregori III va dedicar una capella de la basílica de Sant Pere a tots els sants, i al segle IX, el papa Gregori IV va estendre la festa de l'1 de novembre a tota l'Església d'Occident.
El Dia dels Difunts té un origen posterior: la tradició l'associa a l'abat Odiló de Cluny, que a final del segle X va instituir als monestirs de la seva orde la commemoració dels difunts el 2 de novembre, l'endemà de Tots Sants. El costum es va estendre a tota l'Església llatina.
Molts historiadors relacionen la data amb celebracions anteriors al cristianisme vinculades a l'inici del període fosc de l'any, com el Samhain dels pobles celtes, que marcava la fi de la collita i l'arribada de l'hivern. D'aquesta arrel comuna deriva també Halloween, nom que prové de l'expressió anglesa All Hallows' Eve, 'vigília de Tots Sants'.
La castanyada i els panellets
Als territoris de parla catalana, la nit de Tots Sants i la vigília del 31 d'octubre estan associades a la castanyada, una festa popular de tardor. Es mengen castanyes torrades, moniatos al forn i panellets, i s'acompanyen de moscatell o de vi dolç. Tradicionalment, la castanyada se celebrava a les cases, en família, i tenia un sentit de vetlla pels difunts: es feien pregàries i es tocaven les campanes a morts durant tota la nit, i els menjars energètics ajudaven a aguantar la vetlla.
La figura de la castanyera, una dona gran amb mocador, que ven castanyes torrades al carrer, és un dels símbols de la festa, i a les escoles de Catalunya els infants celebren la castanyada amb aquest personatge.
Els panellets són petites peces de massapà, fetes amb ametlla, sucre i, sovint, moniato o patata. Els més coneguts són els de pinyons, però també n'hi ha de coco, de xocolata, de cafè, de codony o de llimona. Les pastisseries en fan grans quantitats durant aquests dies, i molta gent els elabora a casa, sovint amb els infants.
Tots Sants al País Valencià i a les Illes
Al País Valencià, Tots Sants és tradicionalment un dia de visita als cementiris i de record dels difunts, en què les famílies renoven les flors de les tombes i els nínxols. En moltes comarques es mantenen els menjars de tardor, com les castanyes torrades, els moniatos al forn i les fruites seques, i també s'hi han estès els panellets.
A les Illes Balears, i en particular a Mallorca, la festa de Tots Sants té els seus propis dolços. Els bunyols, fets amb farina, patata i ous i fregits en oli, es mengen sobretot per la festa de les Verges, el 21 d'octubre, i durant les setmanes de tardor, i els rosaris de Tots Sants, unes peces de sucre de colors en forma de collaret que antigament es regalaven a les nenes, són una tradició característica de Mallorca. A Menorca i Eivissa també és costum visitar els cementiris i reunir-se en família.
Tots Sants i Halloween
En les darreres dècades, la influència de la cultura nord-americana ha fet popular Halloween, la nit del 31 d'octubre, amb disfresses, carbasses buidades i el joc del truc o tracte entre els infants. Als territoris de parla catalana conviuen avui les dues tradicions: moltes famílies celebren la castanyada i, al mateix temps, els infants es disfressen. Algunes escoles i entitats han promogut la recuperació de la castanyada com a tradició pròpia, i al mateix temps en molts pobles es fan activitats de Halloween.
Tots Sants en el calendari laboral
Tots Sants és una festa laboral d'àmbit estatal. Forma part de les festes que les comunitats autònomes poden substituir, però per la seva tradició es manté de manera molt general com a dia festiu a tot l'Estat. El 2 de novembre, en canvi, és laborable.
Quan l'1 de novembre cau en diumenge, les comunitats autònomes poden traslladar el descans al dilluns 2 de novembre o destinar aquell dia a una altra festa, dins del límit de catorze festes laborals anuals. Quan cau en dimarts o en dijous, és freqüent que es formi un pont.
En el calendari escolar, Tots Sants és dia no lectiu, i en molts centres s'aprofita la data per fer activitats al voltant de la castanyada i de la tardor. Els cementiris amplien els seus horaris durant els dies previs per facilitar les visites.