Per què se celebra l'1 de maig
L'1 de maig és el Dia Internacional dels Treballadors, que a Espanya rep el nom oficial de Festa del Treball. És una jornada de reivindicació dels drets laborals i de record de les lluites obreres que van permetre conquestes com la jornada de vuit hores, el descans setmanal, les vacances pagades o la protecció social. Se celebra en gran part del món, amb manifestacions convocades pels sindicats.
A diferència de moltes altres festes del calendari, la Festa del Treball no té origen religiós ni commemora cap fet de la història d'Espanya: és una festa internacional, nascuda de la història del moviment obrer.
Origen: Chicago, 1886
El 1886, als Estats Units, les organitzacions obreres van convocar una vaga general per a l'1 de maig per reclamar que la jornada laboral es limités a vuit hores. La consigna resumia la reivindicació: vuit hores per treballar, vuit hores per descansar i vuit hores per al que cadascú vulgui. La mobilització va ser especialment intensa a Chicago, on els dies següents es van produir enfrontaments amb la policia. El 4 de maig, durant un míting a la plaça Haymarket, va esclatar una bomba que va matar diversos policies, i la resposta policial va causar també morts entre els assistents.
Pels fets de Haymarket van ser jutjats diversos dirigents anarquistes en un procés molt qüestionat. Alguns van ser executats el 1887, i el moviment obrer internacional els va convertir en els Màrtirs de Chicago. El 1889, el congrés fundacional de la Segona Internacional, reunit a París, va acordar convocar cada 1 de maig una jornada internacional de mobilització per la jornada de vuit hores, en record d'aquells fets. La primera es va celebrar el 1890, i també hi va haver manifestacions en ciutats com Barcelona i Madrid.
La reivindicació de les vuit hores es va anar convertint en llei als diferents països durant les primeres dècades del segle XX. El 1919, l'Organització Internacional del Treball, creada aquell mateix any, va aprovar el seu primer conveni, que limitava la jornada als establiments industrials a vuit hores diàries i quaranta-vuit setmanals.
Paradoxalment, als Estats Units el Dia del Treball no se celebra l'1 de maig sinó el primer dilluns de setembre.
L'1 de maig a Catalunya, València i les Illes
Barcelona i les ciutats industrials catalanes van ser un dels grans focus del moviment obrer a la península. La vaga de La Canadenca, el 1919, va culminar amb el decret que establia la jornada de vuit hores a Espanya, un dels primers països d'Europa a fer-ho. Aquell episodi és un dels fets més recordats en la història obrera catalana, i és habitual que les commemoracions de l'1 de maig el tinguin present.
Durant la dictadura franquista, la celebració obrera de l'1 de maig va ser prohibida i les manifestacions es van perseguir. Des de mitjan anys cinquanta, la data es va reconvertir en una festa de caràcter religiós i oficial, la de Sant Josep Obrer, instituïda per l'Església el 1955. Amb la Transició, la Festa del Treball va recuperar el seu sentit reivindicatiu, i a partir de finals dels anys setanta les manifestacions convocades pels sindicats van tornar a ser legals.
Avui, l'1 de maig és un dia de manifestacions a les principals ciutats. A Barcelona, València i Palma, els sindicats majoritaris convoquen marxes pel centre, amb lemes que canvien cada any segons el context: salaris, habitatge, precarietat, igualtat o reducció de jornada. Moltes organitzacions socials i partits polítics s'hi sumen.
Altres tradicions de maig
L'1 de maig coincideix amb l'inici d'un mes que en la cultura popular s'associava a la primavera i a les flors. En molts pobles de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears es plantava el maig o arbre de maig, un pi o un pollancre que els joves alçaven a la plaça com a símbol de fertilitat, i se celebraven les maies o les maiades, cants i ofrenes florals. Aquestes tradicions, més antigues que la Festa del Treball, es mantenen en algunes localitats.
A més, el mes de maig va lligat a la Mare de Déu, i en alguns llocs l'1 de maig també és la data de festes locals o romeries. A la ciutat de València, per exemple, el segon diumenge de maig se celebra la festa de la Mare de Déu dels Desemparats.
La Festa del Treball en el calendari laboral
La Festa del Treball és una de les quatre festes laborals d'àmbit estatal que l'Estatut dels Treballadors protegeix especialment: juntament amb Nadal, Cap d'Any i el 12 d'octubre, cap comunitat autònoma la pot substituir per una festa pròpia. Per això l'1 de maig és festiu a tot l'Estat.
Quan l'1 de maig cau en diumenge, la norma general és que el descans es pugui traslladar al dilluns següent, però són les comunitats autònomes les que decideixen si ho fan o si aprofiten aquell dia per a una altra festa, dins del límit de catorze festes laborals anuals. Quan cau en dijous o en dimarts, l'1 de maig sol generar un pont, que moltes empreses i treballadors aprofiten per prendre's un dia de vacances.
En el calendari escolar, l'1 de maig és dia no lectiu, i en alguns anys es combina amb altres dies de lliure disposició dels centres. Com que coincideix sovint amb les setmanes posteriors a Pasqua, és un dels primers caps de setmana llargs de la primavera.