Què commemora el Dijous Sant
Dijous Sant obre el Tridu Pasqual, els tres dies centrals de l'any litúrgic cristià, que culminen la nit de Pasqua. Aquell dia, l'Església recorda el Sant Sopar: l'últim àpat que Jesús va compartir amb els dotze apòstols a Jerusalem abans de ser detingut. Segons els evangelis, durant aquell sopar Jesús va beneir el pa i el vi i els va presentar com el seu cos i la seva sang, un gest que dona origen a l'eucaristia. També va rentar els peus als deixebles, com a signe de servei, i va anunciar la traïció de Judes.
Després del sopar, Jesús es va retirar a pregar a l'hort de Getsemaní, on va ser arrestat. Per això la nit de Dijous Sant té un caràcter de vetlla i de silenci, que enllaça directament amb la Passió que l'Església commemora el Divendres Sant.
Per als no creients, Dijous Sant és sobretot el primer dia de les vacances de Setmana Santa en bona part de l'Estat i un dels dies amb més desplaçaments de l'any.
Per què canvia de data cada any
Dijous Sant no té una data fixa perquè depèn de la Pasqua. La regla, establerta en els primers segles del cristianisme i associada al concili de Nicea de l'any 325, diu que el diumenge de Pasqua és el primer diumenge després de la primera lluna plena que segueix l'equinocci de primavera, fixat convencionalment el 21 de març. Dijous Sant és, doncs, tres dies abans del diumenge de Pasqua.
Com a conseqüència, Pasqua pot caure entre el 22 de març i el 25 d'abril, i Dijous Sant entre el 19 de març i el 22 d'abril. Les esglésies ortodoxes, que segueixen el calendari julià per calcular la Pasqua, la celebren sovint en una data diferent.
Tradicions del Dijous Sant als Països Catalans
Els monuments i la visita a les set esglésies
Després de la missa vespertina de la Cena del Senyor, el sagrari es trasllada a un altar lateral, ornamentat amb flors i ciris, que s'anomena monument. Era tradicional visitar els monuments de diverses esglésies durant la nit, sovint set, en record de les estacions de la Passió. El costum es manté en moltes ciutats i pobles, especialment en els nuclis antics amb diverses parròquies.
La Dansa de la Mort de Verges
A Verges, al Baix Empordà, la nit de Dijous Sant se celebra la processó amb la Dansa de la Mort, una de les manifestacions més singulars de la Setmana Santa catalana. Uns dansaires vestits d'esquelets ballen al ritme d'un tabal pels carrers del poble, en una representació d'origen medieval que recorda la universalitat de la mort. La processó forma part d'una representació de la Passió que el poble manté des de fa segles.
La processó del Crist de la Sang a Palma
A Palma, la nit de Dijous Sant surt la processó del Sant Crist de la Sang, una de les més arrelades de Mallorca. La imatge, venerada a l'església de l'Hospital General, és objecte d'una gran devoció popular, i la processó recorre el centre de la ciutat amb confraries i penitents. A molts pobles de Mallorca i Menorca, Dijous Sant també és dia de processons.
La Setmana Santa Marinera de València
Als poblats marítims de València, el Grau, el Cabanyal i el Canyamelar, la Setmana Santa Marinera té un caràcter propi, amb confraries, germandats i corporacions que surten en processó durant tota la setmana. Dijous Sant és un dels dies centrals, amb actes de vetla i processons nocturnes.
Els oficis i el silenci de les campanes
Una tradició litúrgica antiga és que les campanes de les esglésies deixen de tocar després del Glòria de la missa de Dijous Sant i no tornen a sonar fins a la Vetlla Pasqual. En molts pobles, aquest silenci se substituïa per les matraques i les carraus, instruments de fusta que sonaven per cridar als oficis.
El Dijous Sant i la gastronomia
La Quaresma i la Setmana Santa tenen una cuina pròpia, marcada per l'abstinència de carn que tradicionalment es practicava el Divendres Sant i els divendres de Quaresma. Bacallà en diverses preparacions, cigrons amb espinacs, potatges i bunyols són plats habituals d'aquests dies. A les Illes Balears, Setmana Santa és temps de crespells i robiols, pastes farcides de confitura, brossat o cabell d'àngel, que es fan sobretot per a Pasqua. Al País Valencià són típics els panquemats o mones, que es mengen sobretot a partir del Diumenge de Pasqua.
Dijous Sant en el calendari laboral
Dijous Sant figura entre les festes d'àmbit estatal, però és una de les que les comunitats autònomes poden substituir per una festa pròpia. Aquesta possibilitat explica una de les diferències més clares entre el calendari de Catalunya i el de la resta de l'Estat: tradicionalment, Catalunya no fa festa el Dijous Sant i en canvi fa festa el Dilluns de Pasqua. Al País Valencià i a les Illes Balears és habitual que el calendari reculli tots dos dies, el Dijous Sant i el Dilluns de Pasqua.
Quan Dijous Sant és laborable, molts treballadors el fan servir com a dia de vacances o d'assumptes propis, i les empreses tenen en compte que el divendres següent és festiu a tot l'Estat. En els calendaris escolars, Dijous Sant cau dins les vacances de Setmana Santa o de Pasqua, que a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears s'organitzen al voltant de la setmana de Pasqua.
Com que és una festa mòbil, Dijous Sant pot coincidir amb altres festes del calendari, especialment amb Sant Josep, el 19 de març, en els anys en què la Pasqua és molt primerenca.