Per què se celebra el Divendres Sant
Divendres Sant és el dia en què el cristianisme recorda la crucifixió i la mort de Jesús de Natzaret a Jerusalem. Segons els evangelis, després de ser detingut la nit del Dijous Sant, Jesús va ser jutjat davant el sanedrí i davant el governador romà Ponç Pilat, va ser condemnat a mort, flagel·lat i obligat a carregar la creu fins al Gòlgota, el Calvari, on va ser crucificat entre dos lladres. Va morir cap a l'hora nona, a mitja tarda, i aquell mateix vespre el seu cos va ser baixat de la creu i dipositat en un sepulcre.
Per als cristians, és el dia més solemne de l'any. Aquell dia l'Església catòlica no celebra la missa: en lloc d'això, a la tarda se celebra la litúrgia de la Passió del Senyor, amb la lectura del relat de la Passió segons Joan, la pregària universal, l'adoració de la creu i la comunió amb les formes consagrades el dia abans. És també dia de dejuni i d'abstinència de carn per als catòlics.
Una festa mòbil lligada a la Pasqua
Divendres Sant cau dos dies abans del diumenge de Pasqua, que se celebra el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Aquesta regla, que l'Església va fixar en els primers segles i que es vincula al concili de Nicea, fa que Divendres Sant pugui caure entre el 20 de març i el 23 d'abril. La relació amb la lluna plena prové del calendari jueu: la mort de Jesús es va produir en el context de la Pasqua jueva, que se celebra el 14 del mes de nissan, coincidint amb la lluna plena.
Processons, viacrucis i Passions
Les processons
El Divendres Sant és el gran dia de les processons. Les confraries surten amb els passos que representen escenes de la Passió: la flagel·lació, el Crist amb la creu a coll, el Crist crucificat, la Mare de Déu dels Dolors i el Sant Enterrament. A Catalunya, la Setmana Santa té una tradició processional destacada en ciutats com Tarragona, on la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant és una de les més antigues i solemnes, i en molts pobles de les comarques de Lleida, Girona i el Camp de Tarragona.
Al País Valencià, la Setmana Santa Marinera de València viu el Divendres Sant amb la processó del Sant Enterrament als poblats marítims, i ciutats com Crevillent, Oriola, Alacant o Elx tenen processons de gran tradició. Elx, a més, és coneguda per la processó del Diumenge de Rams, amb les palmes blanques trenades.
A les Illes Balears, el Divendres Sant se celebra el Davallament, la representació del moment en què el cos de Jesús és baixat de la creu. Es fa en molts pobles de Mallorca, com Pollença, on el Davallament al Calvari és un dels actes més coneguts de l'illa, i també a Menorca i a Eivissa.
Les Passions
Una tradició molt arrelada a Catalunya és la representació teatral de la Passió, amb centenars d'actors i figurants no professionals. Les més conegudes són les d'Olesa de Montserrat i d'Esparreguera, que es representen durant la Quaresma i la Setmana Santa i tenen una trajectòria de segles. També n'hi ha a Cervera, a Ulldecona i en molts altres pobles. Són un exemple de teatre popular en què participa bona part de la població.
Viacrucis i silenci
A moltes parròquies i santuaris es fa el viacrucis, el recorregut per les catorze estacions que recorden els moments del camí de Jesús cap a la creu. A Montserrat, al Montseny o a molts turons coronats per una ermita, el viacrucis es fa a l'aire lliure. Tradicionalment, el Divendres Sant era un dia de recolliment: les campanes no tocaven, molts negocis tancaven i es reduïa l'activitat pública.
La cuina del Divendres Sant
L'abstinència de carn va donar lloc a una cuina pròpia, basada en el peix, les verdures i els llegums. El bacallà és el protagonista: amb panses i pinyons, a la llauna, esqueixat, en bunyols o amb cigrons. Al País Valencià són habituals els potatges de cigrons amb espinacs i bacallà, i a les Illes Balears, les panades i els crespells, tot i que aquests es mengen sobretot a partir del diumenge de Pasqua. A moltes cases encara es manté el costum de no menjar carn aquest dia.
El Divendres Sant en el calendari laboral
Divendres Sant és una festa laboral d'àmbit estatal. Tot i que la normativa permet a les comunitats autònomes substituir algunes festes de l'Estat per festes pròpies, el Divendres Sant es manté de manera generalitzada com a dia festiu a tot l'Estat, i és un dels pocs dies de Setmana Santa en què coincideixen tots els calendaris autonòmics.
La seva posició al calendari fa que s'encadeni amb el cap de setmana de Pasqua. Segons la comunitat, el pont s'allarga per davant, amb el Dijous Sant, o per darrere, amb el Dilluns de Pasqua. A Catalunya, el Divendres Sant i el Dilluns de Pasqua emmarquen un cap de setmana de quatre dies; al País Valencià i a les Illes Balears, el període festiu sovint és més llarg perquè també inclou el Dijous Sant.
En el calendari escolar, el Divendres Sant cau sempre dins les vacances de Setmana Santa o de Pasqua. És, per tant, un dels moments de l'any amb més desplaçaments, tant cap a les segones residències com cap a destinacions turístiques.