Qui era sant Josep
Sant Josep és, segons els evangelis, l'espòs de Maria i el pare legal de Jesús. Els evangelis de Mateu i de Lluc el presenten com un descendent del rei David, un home just que acull Maria i l'infant, que porta la família a Betlem per al cens, que fuig a Egipte per protegir Jesús de la persecució d'Herodes i que s'instal·la després a Natzaret. La tradició el descriu com a fuster, l'ofici que es dona a entendre a l'evangeli, i per això és el patró dels fusters i dels artesans.
Els evangelis no parlen de la seva mort, i la tradició cristiana suposa que va morir abans que Jesús comencés la seva vida pública. La devoció a sant Josep va créixer molt a partir de la baixa edat mitjana, i el 1870 el papa Pius IX el va declarar patró de l'Església universal. També és considerat patró de la bona mort i de les famílies.
L'Església en celebra la solemnitat el 19 de març, i l'1 de maig celebra Sant Josep Obrer, una festa instituïda per Pius XII el 1955.
El Dia del Pare
A Espanya, el Dia del Pare se celebra per Sant Josep, el 19 de març, perquè sant Josep és la figura paternal per excel·lència en la tradició cristiana. La celebració es va estendre a partir de mitjan segle XX, amb un fort impuls comercial, i avui és habitual que els infants facin manualitats a l'escola per regalar al seu pare i que les famílies es reuneixin per dinar. En altres països, el Dia del Pare se celebra en dates diferents, com el tercer diumenge de juny.
Sant Josep també és un dels noms de pila més tradicionals als territoris de parla catalana, i el 19 de març és el sant de tots els Josep, Pep, Pepa, Josepa, Josefina i Josep Maria, que en moltes famílies encara se celebra com un aniversari.
Les Falles de València
Al País Valencià, el 19 de març és el dia culminant de les Falles, la festa gran de la ciutat de València i de moltes altres poblacions valencianes. La tradició més estesa en situa l'origen en el costum dels fusters, que la vigília del seu patró cremaven els trastos vells i les fustes que havien fet servir durant l'hivern per sostenir els llums del taller, els anomenats parots. Amb el temps, aquelles fogueres es van vestir amb roba i figures que satiritzaven personatges i fets del moment, i van donar lloc als monuments fallers.
El nom de falla prové del llatí facula, 'torxa', i antigament designava les fogueres que s'encenien als llocs alts per celebrar o per avisar. Avui, la paraula designa tant el monument com la comissió que el planta i el barri que en forma part.
Els dies de festa
Les Falles es viuen durant tot el mes de març, però els dies centrals van del 15 al 19. El tret de sortida és la Crida, l'últim diumenge de febrer, en què la fallera major de València convida la ciutat a participar en la festa des de les Torres de Serrans. La nit del 15 al 16 és la plantà, en què les comissions falleres planten els seus monuments, fets de cartó pedra, fusta i suro, als carrers i places de la ciutat. Cada dia, a les dues del migdia, la plaça de l'Ajuntament acull la mascletà, una sessió pirotècnica de gran intensitat sonora. Els dies 17 i 18 de març se celebra l'Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, en què milers de fallers i falleres vestits amb la indumentària tradicional porten rams de flors per formar el mantell de la imatge a la plaça de la Mare de Déu.
La nit del 19 de març és la cremà: els monuments es cremen un a un, i el de la falla de la plaça de l'Ajuntament és l'últim. Només se salva de les flames el ninot indultat, escollit per votació popular, que passa a formar part del Museu Faller.
Patrimoni de la humanitat
El 2016, la UNESCO va inscriure la Festa de les Falles de València a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Les Falles no se celebren només a València: moltes poblacions valencianes, com Alzira, Gandia, Dénia, Sueca, Borriana o Xàtiva, tenen les seves pròpies falles, amb dates i característiques semblants.
La cuina de Sant Josep
La crema catalana és coneguda també com a crema de Sant Josep, perquè era tradicional preparar-la per aquesta festa. És una crema feta amb llet, rovell d'ou, sucre, canyella i pell de llimona, que es cobreix amb sucre cremat a la superfície. A Catalunya, moltes famílies i pastisseries la fan el 19 de març.
Al País Valencià, els dies de Falles són temps de bunyols, especialment els bunyols de carabassa, que es mengen sucats en xocolata calenta en les parades que s'instal·len als carrers. Els dinars de les comissions falleres, amb paelles al carrer, també formen part de la festa.
Sant Josep en el calendari laboral
El 19 de març figura entre les festes d'àmbit estatal que les comunitats autònomes poden substituir per una festa pròpia, i a la pràctica només algunes comunitats el mantenen com a festiu. A la Comunitat Valenciana, Sant Josep és una festa tradicional del calendari autonòmic, lligada a les Falles. A Catalunya i a les Illes Balears, en canvi, el 19 de març és tradicionalment laborable, tot i que alguns municipis el tenen com a festa local quan sant Josep és el patró.
Quan Sant Josep cau en diumenge, les comunitats que el tenen com a festiu poden traslladar el descans al dilluns següent, dins del límit de catorze festes laborals anuals.