Qui era sant Esteve
Sant Esteve és considerat el primer màrtir del cristianisme, el protomàrtir. Segons el llibre dels Fets dels Apòstols, era un dels set diaques escollits per la primera comunitat cristiana de Jerusalem per atendre els pobres de la comunitat, especialment les viudes. El text el descriu com un home ple de fe i de l'Esperit Sant, que predicava amb gran eloqüència.
Acusat de blasfèmia davant el sanedrí, va pronunciar un llarg discurs en defensa de la fe, i va ser lapidat a les afores de Jerusalem. Segons el relat, en el moment de morir va demanar perdó per als qui el mataven. Entre els presents hi havia un jove anomenat Saule, que guardava els mantells dels qui llançaven les pedres: és el futur apòstol sant Pau.
L'art cristià el representa com un jove diaca vestit amb la dalmàtica, amb la palma del martiri i, sovint, amb pedres a les mans o sobre el cap, en record de la seva mort. Segons la tradició, les seves relíquies es van trobar el 415 a prop de Jerusalem i es van repartir per diverses esglésies del Mediterrani, cosa que va estendre la seva devoció per tot l'Occident.
L'Església d'Occident celebra la seva festa el 26 de desembre, l'endemà de Nadal. Les esglésies d'Orient el commemoren el 27 de desembre.
Per què és festa l'endemà de Nadal
El 26 de desembre no és festa per la importància de sant Esteve en el calendari, sinó per la seva posició: és el segon dia de Nadal. Durant segles, a bona part d'Europa les grans festes religioses es prolongaven més d'un dia, i Nadal, com Pasqua o la Pentecosta, tenia una segona festa. Aquest costum es manté avui en molts països europeus, on el 26 de desembre és festiu: Alemanya, Àustria, Itàlia, Irlanda, el Regne Unit, els països nòrdics o els Països Baixos, entre d'altres. A Itàlia el dia es coneix com a Santo Stefano i al Regne Unit com a Boxing Day.
A Catalunya, el 26 de desembre ha estat tradicionalment un dia de festa, i la seva funció social és clara: permetre que les famílies, sovint repartides entre diverses cases o poblacions, puguin reunir-se dos dies seguits. Hi ha qui dina el dia de Nadal amb una branca de la família i el dia de Sant Esteve amb l'altra. Per això Sant Esteve és, en la pràctica, una prolongació de Nadal més que una festa amb entitat pròpia.
Els canelons de Sant Esteve
L'àpat de Sant Esteve té un plat protagonista: els canelons. Tradicionalment es fan amb la carn que ha sobrat de l'escudella i carn d'olla i dels rostits del dinar de Nadal. La carn es pica, es cuina amb ceba i es fa servir per farcir les plaques de pasta, que es cobreixen amb beixamel i formatge ratllat i es gratinen al forn.
Els canelons són d'origen italià, però es van convertir en un plat típic de la cuina catalana a finals del segle XIX i començaments del XX, quan cuiners italians que treballaven en restaurants de Barcelona els van popularitzar entre la burgesia. Amb el temps, van passar dels restaurants a les cases, i el costum d'aprofitar la carn de Nadal per fer-ne el farcit els va lligar definitivament a Sant Esteve.
Avui, moltes famílies els fan a casa el dia abans, i les pastisseries i les botigues de plats cuinats en preparen grans quantitats per aquestes dates. Alguns hi afegeixen fetge de pollastre, cervell o bolets, segons la recepta de cada casa.
Sant Esteve a les Illes Balears i al País Valencià
A les Illes Balears, el 26 de desembre també és conegut com la segona festa de Nadal, i molts pobles el viuen com un dia de reunió familiar. La festivitat de sant Esteve s'ha mantingut a les illes, i el calendari laboral balear l'ha recollit com a festa autonòmica en diversos anys.
Al País Valencià, en canvi, el 26 de desembre és tradicionalment un dia laborable. Algunes poblacions celebren la festivitat del sant, especialment allà on és patró, però el costum de fer festa l'endemà de Nadal no està tan arrelat com a Catalunya.
Sant Esteve és patró de molts pobles i parròquies de Catalunya, com indica la toponímia: Sant Esteve de Palautordera, Sant Esteve Sesrovires o Sant Esteve d'en Bas, entre d'altres. En aquests municipis, el 26 de desembre té un doble caràcter de festa comuna i festa del patró.
Sant Esteve en el calendari laboral
Sant Esteve no és una festa d'àmbit estatal. És una de les festes que les comunitats autònomes poden incloure en el seu calendari, dins del límit de catorze festes laborals anuals que fixa l'Estatut dels Treballadors, substituint alguna de les festes estatals que la llei els permet canviar.
A Catalunya, el 26 de desembre forma part de les festes autonòmiques tradicionals, juntament amb el Dilluns de Pasqua, Sant Joan i la Diada, i per això és festiu a tots els municipis catalans. A les Illes Balears també és habitual que figuri en el calendari. A la resta de l'Estat, el 26 de desembre és generalment laborable, encara que algunes comunitats l'han declarat festiu en anys en què Nadal cau en diumenge, per traslladar-hi el descans.
Com que Sant Esteve arriba immediatament després de Nadal, quan el 25 de desembre cau en dijous o en divendres, el pont de Nadal s'allarga fins al cap de setmana. Aquestes dates coincideixen amb les vacances escolars d'hivern, i moltes empreses tanquen o funcionen amb serveis mínims fins a Reis.